INVESTIGACIÓ · SÈRIE AIGUA 2026 · ARTICLE 2 DE 5
El pacte del 2017 que explica per què l'aigua és més cara
Per entendre per què l’aigua puja a Cubelles cal anar nou anys enrere i sortir del municipi: la causa profunda comença a Girona, el 2 d’agost de 2017, amb l’Acord de la Taula del Ter.
Àmbit: Aigua i sanejament · Estat: Investigació publicada · Actualitzat: 2026-07-29
Resposta ràpida
El 2017, la Generalitat, ajuntaments, comunitats de regants i entitats ecologistes van pactar reduir en tres fases el transvasament d’aigua del Ter cap a l’àrea de Barcelona (Cubelles inclosa), per protegir el riu.
Reduir l’aigua del Ter obliga a substituir-la amb fonts més cares (com la dessalinitzada), i això explica, en part, per què ATL -l’ens que subministra l’aigua en alta- va revisar la seva tarifa el 2023 després de sis anys congelada.
No és, doncs, una decisió arbitrària de l’Ajuntament de Cubelles: és l’últim esglaó d’una cadena de decisions que comença en un compromís ambiental legítim.
En xifres
5 dècades
Transvasament del Ter
El riu porta cinc dècades enviant aigua a l’àrea de Barcelona.
140 hm³/any
Fase I (2018-2022)
Límit màxim de transvasament mitjà pactat.
90 hm³/any
Fase II (2023-2027)
Nou límit, en vigor des de l’inici del 2023.
+33,8%
Tarifa ATL (2024)
Pujada mitjana efectiva des de l’1 de gener de 2024.
Menys aigua del Ter, cada vegada
Les tres fases de reducció del transvasament del Ter pactades a l’Acord de la Taula del Ter (2 d’agost de 2017).
Fase I (140 hm³/any) i Fase II (90 hm³/any) són dades reals del document signat. La Fase III no fixa un volum sinó un percentatge màxim (30%); la barra corresponent és il·lustrativa. Font: Acord de la Taula del Ter, 2 d’agost de 2017.
Què ha passat
El Ter porta cinc dècades enviant aigua a l’àrea de Barcelona a través de la xarxa Ter-Llobregat. Aquest transvasament ha estat clau perquè milions de persones tinguin aigua a l’aixeta, però ha tingut un preu ambiental: el riu no ha pogut recuperar mai el seu bon estat ecològic.
El 2 de desembre de 2016 es va constituir la Taula del Ter, l’espai de diàleg entre la Generalitat, ajuntaments, comunitats de regants, entitats ecologistes i la universitat. El resultat, signat el 2 d’agost de 2017, és un pla en tres fases per retornar aigua al riu.
Fets documentats
- 2 de desembre de 2016: es constitueix la Taula del Ter.
- 2 d’agost de 2017: se signa l’Acord de la Taula del Ter, amb Fase I (2018-2022, màxim 140 hm³/any), Fase II (2023-2027, màxim 90 hm³/any) i Fase III (des de 2028, reducció addicional fins a un màxim del 30% del volum del riu).
- 10 d’octubre de 2023: ATL anuncia la revisió de la seva tarifa, congelada des del 2017, per l’augment de costos (+21% respecte l’IPC) i l’encariment del 50% del seu contracte elèctric 2023-2025.
- La tarifa mitjana d’ATL puja un 33,8%, efectiva des de l’1 de gener de 2024.
Què mostren les dades
El document original de l’Acord de la Taula del Ter no fixa l’1 de gener de 2024 com a data d’entrada en vigor de la Fase II -que ja regeix des de l’inici del 2023-; sí que preveu, per al 2024, una implantació addicional de cabals de manteniment un cop executades noves infraestructures. El que sí queda documentat és que la revisió tarifària d’ATL coincideix amb el mateix període en què el pacte del Ter exigeix reduccions més fortes del transvasament.
Interpretació
És temptador buscar un sol responsable -l’Ajuntament, Agbar, ATL- però la cadena és més llarga: un compromís ambiental legítim (salvar el riu Ter) té un cost real, que es va traslladant, esglaó a esglaó, fins a la factura de cada casa. Això no treu que calgui exigir transparència en cada pas de la cadena.
Què consta documentalment
- El contingut complet i signat de l’Acord de la Taula del Ter (2017), amb les tres fases i els seus signants.
- La revisió de tarifa d’ATL de 2023 i el seu efecte des de gener de 2024.
Què no consta documentalment
- Si Cubelles ha sol·licitat les subvencions previstes al pacte del 2017 per a Plans Directors d’Abastament o comptadors en alta.
- El rendiment actual (percentatge de pèrdues) de la xarxa municipal d’aigua de Cubelles.
Preguntes pendents
No consta informació pública. És una pregunta directa que es pot formular a l’Ajuntament.
No és una dada publicada actualment.
QUÈ PROPOSEM DESPRÉS D'ANALITZAR-HO
El mateix Acord de la Taula del Ter ja preveu eines que Cubelles pot i hauria d’aprofitar, i que de moment no sabem si s’utilitzen:
- Demanar les subvencions ja previstes per millorar la xarxa municipal. El pacte del 2017 inclou ajuts per redactar Plans Directors d’Abastament i per instal·lar comptadors en alta, amb l’objectiu de reduir les pèrdues d’aigua.
- Publicar el ‘rendiment’ de la xarxa de Cubelles. És una dada tècnica que hauria de ser pública: quin percentatge de l’aigua que compra el municipi es perd abans d’arribar a les llars.
Fonts, traçabilitat i versió
Acord de la Taula del Ter (Girona, 2 d’agost de 2017), document signat; comunicat oficial d’ATL del 10 d’octubre de 2023.
Fitxa/registre: AKE-I-002 · Versió: v1.0 · Data de tall: 2026-07-29 · Estat: Investigació publicada · Nivell d’evidència: Alt (document institucional signat i comunicat oficial d’ATL)
