INVESTIGACIÓ · PLUVIALS I INUNDACIONS DE CUBELLES · ARTICLE 1 DE 6
La Draga, Vora del Mar i Millera: què s’ha reparat, quina solució hi ha prevista i què continua pendent
Els danys de la DANA de 2025 a La Draga i Vora del Mar es van reparar, però la solució estructural de Millera, pressupostada en 3,18 milions d’euros el 2018, no consta executada ni posada en servei.
Àmbit: Aigua i sanejament, Educació · Estat: Investigació en curs · Actualitzat: 2026-08-24
Durant anys, les inundacions han afectat la llar d’infants La Draga, l’escola Vora del Mar i diversos punts baixos de l’entorn de Millera, Bardají i Arles de Tec.
El juliol de 2025, una nova DANA va tornar a causar danys als dos centres educatius. L’Ajuntament va actuar per recuperar els espais i mantenir el servei. Però reparar un parquet, substituir plafons o tornar a pintar no és necessàriament el mateix que corregir la causa d’una inundació.
Paral·lelament, Cubelles disposa des de 2018 d’un projecte de més de tres milions d’euros per construir un tanc de tempestes i una nova xarxa pluvial al sector de Millera. Aquesta actuació forma part de les inversions obligatòries del nou contracte d’aigua i clavegueram.
La pregunta, per tant, no és només què es va projectar. És què s’ha executat realment, què es va reparar després de la DANA i què falta avui perquè aquests equipaments estiguin millor preparats davant un altre episodi intens.
La resposta documental és aquesta: els danys de 2025 es van reparar i els centres van recuperar el servei, però no està acreditada públicament l’execució de la solució estructural de Millera ni que s’hagin corregit les causes específiques de la inundació de cada centre.
Un problema conegut des de fa anys
L’entorn de Millera i Bardají arrossega problemes de drenatge des de fa dècades.
El 2005 l’Ajuntament va adjudicar una estació de bombament al final de Millera per 222.990,55 euros. La comunicació municipal d’aquell moment ja explicava que la xarxa no estava separada i que, quan plovia amb intensitat, arribava més aigua de la que el sistema podia evacuar. També advertia que aquella actuació no era la solució definitiva.
No s’ha localitzat una auditoria pública que permeti acreditar l’estat operatiu, la capacitat real o el manteniment d’aquesta estació de bombament el 2026.
La Draga té una història pròpia. El 25 d’octubre de 2012 una inundació va obligar a tancar temporalment la llar d’infants. L’Ajuntament va relacionar l’episodi amb la pluja intensa i la situació del nivell freàtic, i va explicar que l’aigua havia entrat per diversos accessos.
Aquests antecedents acrediten que el risc era conegut, però no permeten afirmar que totes les inundacions posteriors hagin tingut exactament la mateixa causa.
Què va diagnosticar el projecte de Millera
El maig de 2018 es va redactar el “Projecte constructiu relatiu al tanc de laminació de tempestes i adequació de la xarxa de captació de les aigües pluvials del sector carrer Millera”.
El projecte descriu un problema urbà concret:
- una xarxa unitària que barreja aigües residuals i pluvials;
- canonades insuficients per als cabals dels episodis intensos;
- cotes desfavorables respecte del Torrent de Santa Maria;
- una estació de bombament existent que no sempre pot absorbir tot el cabal;
- inundacions recurrents al pas d’Arles de Tec i al punt baix de Millera davant de Vora del Mar.
La finalitat explícita és reduir la probabilitat que el carrer Millera, a l’altura de Vora del Mar, s’inundi i aconseguir que, si ho fa, l’aigua hi romangui el mínim temps possible.
El projecte no identifica La Draga com a beneficiària directa. Per això no s’ha de presentar Millera com la solució automàtica de tots els problemes d’inundació dels dos centres.
Quina infraestructura es va projectar
La solució tècnica inclou:
- un tanc de tempestes situat al carrer Albert Virella, entre Charlie Rivel i Millera;
- una capacitat física aproximada de 1.068 metres cúbics i un volum útil indicat de 1.040,51 metres cúbics;
- capacitat addicional d’emmagatzematge temporal a la xarxa;
- una estació de bombament de 300 litres per segon;
- una impulsió cap al Torrent de Santa Maria;
- una nova xarxa separada de captació de pluvials pels eixos del sector.
El tanc es va dimensionar per laminar una pluja amb un període de retorn de dos anys i la nova xarxa per a un període de retorn de deu anys.
Això és important: el projecte pretén reduir la probabilitat, la durada i els danys de les inundacions, però no garanteix que cap DANA extraordinària pugui tornar a superar la capacitat del sistema.
El projecte costa 2,2 o 3,1 milions?
Les dues xifres apareixen en els documents, però representen conceptes diferents:
| Magnitud | Import |
|---|---|
| Pressupost d’execució material | 2.207.908,91 € |
| Pressupost amb despeses generals i benefici industrial | 2.627.411,60 € |
| Pressupost d’execució per contracte, amb IVA | **3.179.168,04 €** |
Per tant, és correcte parlar d’un projecte de 3.179.168,04 euros amb IVA, sempre que s’expliqui que es tracta del pressupost del projecte de 2018.
No és una despesa executada. No s’han localitzat certificacions que permetin afirmar que aquests diners ja s’hagin invertit efectivament en l’obra.
Millera és una inversió obligatòria del contracte d’aigua
El projecte no va quedar com una simple idea tècnica.
L’Annex 12 del contracte municipal d’aigua i clavegueram porta per títol “Llistat d’inversions inicials obligatòries” i inclou expressament el “Tanc de tempestes i adequació xarxa pluvials sector carrer Millera”, amb 2.207.908,91 euros de pressupost d’execució material.
El plec tècnic obliga el concessionari a executar aquestes inversions dins dels quatre primers anys del contracte, d’acord amb els projectes aprovats i el calendari ofert.
Com que el contracte es va formalitzar el 3 de setembre de 2024 i la seva durada es compta des de l’endemà de la signatura, aquesta clàusula general situa la referència exterior dels quatre primers anys a inicis de setembre de 2028. Això no substitueix el compromís específic d’inici ofert per a Millera ni revela el nou calendari aprovat el 2026.
AGBAR va oferir iniciar l’obra de Millera en el termini de tres mesos des de l’adjudicació. Aquesta opció va rebre la puntuació màxima prevista per a aquest criteri.
Per tant, ja no hi ha dubte sobre la naturalesa de l’actuació: Millera és una inversió contractual obligatòria i el compromís d’inici ofert per l’adjudicatària era de tres mesos des de l’adjudicació.
Per què no es pot concloure encara un incompliment
El contracte es va adjudicar a AGBAR el 30 de novembre de 2023. Aplicat de manera purament mecànica, el compromís de tres mesos situaria l’inici a finals de febrer de 2024.
Però la cadena administrativa posterior és més complexa:
- el 22 de febrer de 2024 es va suspendre la formalització del contracte mentre es modificava l’ordenança tarifària;
- el 28 d’agost de 2024 es va aixecar la suspensió;
- el contracte es va formalitzar el 3 de setembre de 2024;
- el projecte Millera no consta aprovat definitivament fins al 22 d’octubre de 2025;
- el plec tècnic vincula el replanteig i l’execució a l’aprovació definitiva del projecte;
- el 22 de juliol de 2026 l’Ajuntament va aprovar una reprogramació temporal de les inversions del contracte.
L’extracte públic de la reprogramació no inclou l’annex amb les noves dates ni permet saber quin calendari concret s’ha assignat a Millera.
En la mateixa sessió es va encarregar a AGBAR un estudi hidràulic del drenatge del sector sud. L’extracte no permet equiparar automàticament aquest estudi amb l’execució del tanc ni afirmar que modifiqui el projecte Millera.
Això impedeix afirmar, avui, que existeix un incompliment contractual acreditat. Per determinar-lo caldria conèixer l’acord íntegre i l’annex de reprogramació, i com s’han tractat la suspensió de la formalització i l’aprovació tardana del projecte.
Què consta executat físicament
El plec tècnic estableix una cadena clara per acreditar l’execució:
- aprovació definitiva del projecte;
- comprovació del replanteig;
- presentació del pla d’obra;
- execució i certificacions;
- certificació final;
- informe tècnic municipal favorable;
- acta de recepció;
- posada en servei.
Després d’una cerca específica en la documentació pública, no s’han localitzat:
- l’acta de comprovació del replanteig o d’inici;
- el pla d’obra;
- certificacions ordinàries;
- la certificació final;
- l’informe municipal de conformitat;
- l’acta de recepció;
- les proves de posada en servei.
Això no permet afirmar categòricament que no s’hagi fet cap treball. La formulació rigorosa és una altra:
L’execució material del tanc i la xarxa de Millera no està acreditada en les fonts públiques localitzades.
Per tant, l’obra no es pot classificar públicament com a iniciada, executada, rebuda o operativa.
Tampoc s’ha de confondre amb les obres d’impermeabilització, drenatge i millora de passos inferiors iniciades per ADIF el 2025. Són actuacions diferents i no acrediten l’execució del tanc de tempestes de Millera.
Què va passar durant la DANA de 2025
El 12 de juliol de 2025 Cubelles va patir pluges torrencials, sobreeiximent de l’embassament i desbordament del Foix. La Draga i Vora del Mar van resultar afectades.
El fet que el Foix es desbordés al municipi no acredita que el riu fos la via directa d’entrada d’aigua als dos centres. Per saber-ho calen informes tècnics específics de cada equipament.
La Draga: servei recuperat i danys reparats
La Draga va resultar especialment afectada. Els serveis municipals van habilitar aules provisionals i la llar d’infants va reprendre el servei el 15 de juliol.
Posteriorment es va retirar i substituir el parquet de la zona nord, concretament de:
- dues aules;
- l’entrada;
- el passadís;
- el despatx de direcció;
- el vestidor.
També es van reparar o renovar els protectors dels radiadors i es va substituir mobiliari malmès. La brigada municipal va executar els treballs i es van externalitzar principalment els subministraments de material.
El decret RESAL2025/693, de 4 d’agost de 2025, confirma la declaració d’emergència de La Draga. Tanmateix, el text íntegre del decret i els informes tècnics que el sustenten no apareixen entre les fonts públiques localitzades.
Per això sabem què es va reparar, però no podem determinar si l’aigua va entrar pels accessos, per retorn de la xarxa, per insuficiència del bombament, pel nivell freàtic, per filtracions o per una combinació de mecanismes.
La causa específica de la inundació de 2025 a La Draga continua sense estar acreditada públicament.
Vora del Mar: espais restaurats, causa no determinada
A Vora del Mar la DANA va afectar l’edifici de direcció, incloent-hi:
- el despatx de direcció;
- la biblioteca;
- l’aula de música;
- la sala de reunions;
- l’espai de l’AFA.
Després de l’episodi es van substituir els plafons danyats, es van tornar a pintar els espais i es va habilitar un nou espai d’office dins de la sala de mestres.
L’Ajuntament també informa que les cobertes havien estat reparades anteriorment. Aquesta dada no permet atribuir automàticament la DANA a una filtració per la coberta, ni presentar aquella reparació anterior com una mesura preventiva adoptada després de l’episodi.
El problema hidràulic del carrer Millera davant de l’escola està documentat des de 2018. Però no s’ha localitzat un informe que acrediti que l’aigua que va afectar l’interior de Vora del Mar el 2025 entrés exactament pel mateix mecanisme.
Reparar el dany no és corregir la causa
La distinció és essencial:
| Nivell | Què consta |
|---|---|
| Reparació dels danys | Parquet, mobiliari i protectors a La Draga; plafons, pintura i espais a Vora del Mar. |
| Recuperació del servei | La Draga va reobrir amb aules provisionals i els dos centres van preparar els espais per al curs 2025-2026. |
| Correcció de la causa | No consta acreditada per cap dels dos centres. |
| Resiliència futura | No s’han localitzat informes que acreditin noves barreres, drenatges, bombament redundant, vàlvules, sensors o protocols específics. |
| Solució estructural Millera | Obligatòria contractualment, però sense execució i posada en servei acreditades públicament. |
La situació actual no és “tot continua igual”, perquè els espais es van reparar i el servei es va recuperar. Però tampoc es pot afirmar que el risc estigui resolt.
La conclusió més precisa és: funcionalitat recuperada, resiliència no demostrada.
Què no sabem encara
Falten quatre respostes molt concretes:
- Quin és el calendari vigent de Millera després de la reprogramació de juliol de 2026?
- Existeix una acta d’inici, un pla d’obra o alguna certificació que no s’hagi publicat?
- Quina va ser la causa física concreta de la inundació de La Draga i de Vora del Mar el 2025?
- Quines mesures permanents s’han executat després de la DANA per reduir el risc d’una repetició?
Les indemnitzacions, les factures detallades i l’actuació de La Draga de 2024 són importants per calcular el cost econòmic, però no canvien aquesta diagnosi principal.
El 2026 consta l’acceptació d’una indemnització vinculada a La Draga, però no se n’ha incorporat l’import ni el detall de les despeses cobertes. Tampoc es disposa encara d’una xifra auditada del cost total de les reparacions de 2025 als dos centres. Per això no s’han de sumar pressupostos d’obra, reparacions sense import acreditat i indemnitzacions com si fossin una única despesa real.
Què proposem
Cubelles necessita passar d’una política centrada en reparar danys a una estratègia de resiliència.
1. Calendari públic de Millera
Publicar el calendari reprogramat, les fases, les certificacions, les desviacions i la data prevista de recepció i posada en servei.
No cal anunciar Millera com una obra nova. Ja forma part de les inversions obligatòries del contracte. Cal executar-la, controlar-la i explicar-ne l’estat.
2. Una diagnosi tècnica per a cada centre
La Draga i Vora del Mar no s’han d’agrupar sota una sola explicació.
Cada centre necessita un estudi de cotes, accessos, recorregut de l’aigua, cobertes, baixants, drenatges, clavegueram, retorns, bombament, nivell freàtic i elements vulnerables.
3. Proteccions provisionals mentre Millera no estigui operatiu
En funció del diagnòstic, es poden valorar:
- barreres temporals o permanents;
- vàlvules antiretorn;
- bombes d’evacuació i alimentació de reserva;
- protecció i segellat de punts d’entrada;
- elevació d’equips elèctrics i material sensible;
- paviments i acabats més fàcils de recuperar;
- sensors de nivell i alarmes.
Aquestes mesures no s’han d’instal·lar indiscriminadament. Una barrera o un drenatge mal projectats poden desviar l’aigua cap a un altre punt o generar problemes d’accessibilitat i evacuació.
4. Drenatge sostenible a l’entorn
Es pot estudiar la implantació de paviments permeables, jardins de pluja, franges drenants vegetades o petites zones de laminació per retenir part de l’aigua abans que arribi als punts baixos.
A La Draga, qualsevol solució d’infiltració hauria d’analitzar abans el nivell freàtic.
5. Protocol de continuïtat educativa
Els dos centres haurien de disposar d’un protocol públic i provat que determini:
- quan s’activa l’alerta;
- qui comprova bombes i desguassos;
- quan s’instal·len les proteccions;
- com es protegeixen equips i documentació;
- quins espais alternatius s’utilitzen;
- com s’informa les famílies;
- quins criteris permeten reobrir amb seguretat.
6. Mesurar els resultats
Després de cada episodi intens s’hauria de publicar:
- intensitat de la pluja;
- acumulació i durada de l’aigua;
- incidències als centres;
- funcionament de bombes, alarmes i barreres;
- hores d’interrupció educativa;
- danys i cost de reparació;
- actuacions correctores.
L’objectiu no pot ser prometre que mai més hi haurà una inundació. Ha de ser reduir-ne la probabilitat, impedir tanta entrada d’aigua com sigui tècnicament segur, limitar els danys i recuperar el servei més ràpidament.
Què podem afirmar i què no
Podem afirmar
- que les inundacions són un problema recurrent;
- que Millera i Vora del Mar tenen una vulnerabilitat urbana documentada;
- que el projecte estructural existeix des de 2018;
- que el seu pressupost complet era de 3.179.168,04 euros amb IVA;
- que Millera és una inversió inicial obligatòria del contracte d’aigua;
- que AGBAR va oferir iniciar-la en tres mesos des de l’adjudicació;
- que el projecte va ser aprovat definitivament el 2025 i reprogramat dins del pla d’inversions el 2026;
- que no s’han localitzat proves públiques d’inici, certificació, recepció o posada en servei;
- que després de la DANA es van reparar els danys dels dos centres;
- que la causa específica de 2025 i la resiliència actual no estan acreditades públicament.
No podem afirmar
- que els 3,179 milions s’hagin gastat;
- que no s’hagi fet absolutament cap treball de Millera;
- que AGBAR estigui formalment en incompliment sense conèixer la reprogramació completa;
- que el desbordament del Foix fos la causa directa de l’entrada d’aigua als centres;
- que La Draga i Vora del Mar s’inundessin pel mateix mecanisme;
- que reparar els espais equivalgui a haver resolt el problema;
- que Millera protegeixi directament La Draga;
- que cap infraestructura pugui eliminar completament el risc davant una DANA extrema.
Conclusió
Cubelles no parteix de zero. Existeix un diagnòstic hidràulic, un projecte estructural, una obligació contractual i una experiència recent que mostra la capacitat de recuperar el servei.
El que falta és convertir aquesta cadena administrativa en infraestructura comprovable i en protecció real per als equipaments.
La ciutadania hauria de poder saber quan començarà Millera, què s’ha certificat, quan entrarà en servei i com respondran La Draga i Vora del Mar davant el pròxim episodi intens.
La pregunta ja no és si després d’una altra inundació es tornarà a reparar el parquet o a pintar les aules.
La pregunta és si Cubelles arribarà al pròxim episodi millor preparada.
—
Fonts, traçabilitat i versió
Fonts principals consultades per a aquest article:
- Estació de bombament Bardají-Maritím, 2005
- Inundació de La Draga, 2012
- Projecte del tanc de tempestes de Millera
- Annex 12 · Inversions inicials obligatòries
- PCAP del contracte d’aigua
- PPT del contracte d’aigua
- Valoració de l’oferta d’AGBAR
- Contracte formalitzat amb AGBAR
- FAQ municipal després de la DANA
- Reparacions dels centres abans del curs 2025-2026
- Aprovació definitiva de Millera, 22 d’octubre de 2025
- Reprogramació de les inversions, 22 de juliol de 2026
- Obres d’ADIF als passos inferiors, 2025
- Guies estatals d’adaptació al risc d’inundació
- Sistemes urbans de drenatge sostenible
Fitxa/registre: PLU-01 · Versió: v1.0 · Data de tall: 2026-09-15 · Estat: Investigació en curs · Sèrie: Pluvials i Inundacions de Cubelles (INV-PLU-001)
