INVESTIGACIÓ · PLUVIALS I INUNDACIONS DE CUBELLES · ARTICLE 4 DE 6

Pont de les Estoreres: un any després, la connexió continua tallada i pendent de regularitzar

Un any després de la DANA, el pas de les Estoreres continua tallat. La reconstrucció depèn ara de regularitzar la titularitat del camí, un tràmit que pot allargar-se mesos.

Àmbit: Aigua i sanejament, Mobilitat i espai públic · Estat: Investigació en curs · Actualitzat: 2026-09-15

La crescuda del Foix del 12 de juliol de 2025 va fer desaparèixer el gual inundable que connectava les Estoreres amb la carretera del Pantà. Aquesta mateixa infraestructura apareix a les fonts com a «pont de les Estoreres», «pont d’accés a les Estoreres» i «pont del Salze». No són tres passos diferents: les fonts municipals i locals situen aquests noms sobre la mateixa connexió.

Un any després, el pas continua inoperatiu. La novetat publicada per Canal Blau és que el bloqueig no seria només tècnic o hidràulic. Segons aquesta informació, un treball cartogràfic municipal hauria conclòs que la via, tot i no estar documentada, s’utilitza públicament des de temps històrics i podria declarar-se camí immemorial. Aquesta declaració permetria a l’Ajuntament assumir-ne la titularitat i executar l’obra.

La dada canvia la lectura del cas, però cal formular-la amb precisió. No hem localitzat l’informe cartogràfic, l’acord d’inici del procediment, l’anunci d’informació pública ni la resolució que declari el camí immemorial. Per tant, la font acredita que existeix aquesta explicació pública i aquesta via administrativa; no acredita encara que el camí ja sigui municipal ni que l’obra estigui autoritzada, pressupostada o contractada.

No és la mateixa problemàtica que la passarel·la litoral

La passarel·la de la desembocadura és una connexió de vianants situada en un espai natural i marítim-terrestre. El pas de les Estoreres és una infraestructura de mobilitat territorial vinculada a l’accés de la urbanització i a la carretera del Pantà.

La seva interrupció concentra la mobilitat en altres accessos. El seu valor no s’ha de mesurar només pels metres de l’estructura: també forma part de la resiliència de la xarxa viària local. Quan una crescuda talla un pas, cal saber quines rutes alternatives continuen disponibles per a residents, serveis municipals i emergències.

Què es va anunciar després de la DANA

El 17 de juliol de 2025, l’Ajuntament va explicar que ja disposava d’“un parell de projectes” sobre com redissenyar el pas, però que calia actualitzar-los després de la riuada. També plantejava estudiar una solució que donés més espai al riu i reduís murs o obstacles laterals. En una altra comunicació municipal del mateix període, la infraestructura es descrivia amb més precisió com el «gual inundable de connexió entre la urbanització Les Estoreres i la carretera del Pantà» i s’indicava que els serveis tècnics havien demanat a l’ACA un informe previ sobre les condicions mínimes del futur projecte.

Aquesta dada és important: la reconstrucció no es plantejava com una simple reposició idèntica. La DANA havia demostrat que calia revisar la secció del pas i la relació entre l’estructura, els carrers laterals i la capacitat del Foix.

El setembre de 2025, l’Ajuntament va anunciar que redactaria el projecte i que aquest hauria d’obtenir els informes favorables de l’ACA i dels altres organismes implicats. També va informar d’un conveni de finançament amb l’ACA, amb una aportació prevista del 85% de l’Agència i del 15% municipal més l’IVA per a alguns dels projectes de recuperació.

No hem localitzat el conveni signat ni cap document que permeti atribuir aquest percentatge concretament al pas de les Estoreres. Tampoc consta l’import estimat dins del balanç global de més de dos milions d’euros anunciat després de la DANA, perquè aquella xifra agrupava neteja, clavegueram, platges i estimacions de reconstrucció de diverses infraestructures.

Una fase prèvia que no s’havia explicat: la titularitat

La nova informació afegeix una fase anterior a l’obra: l’Ajuntament pretén aclarir i assumir la titularitat de la via mitjançant la declaració de camí immemorial. Canal Blau adverteix que el tràmit pot durar mesos perquè ha d’admetre al·legacions. Això explica millor el bloqueig administratiu, però encara no ofereix una data d’obra.

Els veïns sostenen que, per raons de seguretat, la reparació s’hauria d’executar en paral·lel a la regularització. És una posició veïnal i una interpretació jurídica que cal recollir com a tal; no és una conclusió legal acreditada per un informe municipal. El risc que plantegen sí és clar: sense aquest accés, una emergència o un incendi pot deixar la urbanització amb menys alternatives de sortida.

Canal Blau també atribueix a l’Ajuntament l’anunci d’un segon accés a Mas Trader durant l’estiu. Aquest anunci pot millorar la redundància viària del sector, però no demostra que substitueixi funcionalment el pas de les Estoreres, que ja estigui obert ni que resolgui l’evacuació d’aquesta urbanització.

Què falta demostrar

No consta documentalment en les fonts públiques localitzades:

  • quin dels projectes previs s’ha pres com a base;
  • qui n’ha encarregat o redactat l’actualització;
  • el número d’expedient i l’import de redacció;
  • l’alternativa tècnica escollida i el pressupost de l’obra;
  • els informes de l’ACA i el conveni de finançament;
  • la licitació o adjudicació;
  • l’informe cartogràfic i la delimitació exacta del camí;
  • l’acord d’inici, les al·legacions i la resolució de declaració de camí immemorial;
  • l’inventari patrimonial o títol resultant;
  • l’informe jurídic sobre si es poden executar obres urgents abans de completar la regularització;
  • l’estat i calendari del segon accés anunciat a Mas Trader.

El pressupost inicial de 2026 incorpora dos conceptes d’ingressos anomenats «Subvencions despesa no financera – actuacions DANA» i «Subvencions despeses d’inversió – actuacions DANA», però hi apareixen sense import inicial. L’annex d’inversions de 2026 tampoc identifica nominalment el pas ni la passarel·la.

Això no demostra que no existeixin expedients interns o finançament posterior. Demostra que el pressupost inicial publicat no permet seguir la reconstrucció fins a una partida, un cost i un calendari concrets.

La pregunta oberta

El pas de les Estoreres és un bon exemple de com una infraestructura aparentment petita pot ser decisiva en una emergència. La pregunta política i gestora és ara més concreta: per què la titularitat no estava documentada, en quina fase exacta es troba la declaració de camí immemorial i es pot garantir mentrestant una connexió segura?

La regularització pot ser necessària, però no és encara un calendari de reconstrucció. Sense l’expedient patrimonial, el projecte tècnic i una previsió verificable, el cas continua entre el diagnòstic i l’execució.

—

Fonts, traçabilitat i versió

Fitxa/registre: PLU-04 · Versió: v1.0 · Data de tall: 2026-09-15 · Estat: Investigació en curs · Sèrie: Pluvials i Inundacions de Cubelles (INV-PLU-001)