INVESTIGACIÓ · PLUVIALS I INUNDACIONS DE CUBELLES · ARTICLE 3 DE 6
Un any sense la passarel·la del Foix: qui l’ha de reconstruir i quan?
Més d’un any després de la DANA de 2025, la passarel·la de la desembocadura del Foix continua sense reconstruir-se. Expliquem qui n’ha assumit el projecte i què hi falta per saber-ho.
Àmbit: Aigua i sanejament, Platges · Estat: Investigació en curs · Actualitzat: 2026-09-15
La DANA del 12 de juliol de 2025 es va endur les passarel·les de fusta de la desembocadura del Foix i va interrompre la connexió de vianants entre la platja Llarga i la Mota de Sant Pere. Més d’un any després, la passarel·la principal encara no té una data pública de reconstrucció.
La pèrdua no és només una incidència de mobiliari. Ha trencat un itinerari litoral, ha alterat l’accés a un dels espais naturals més singulars de Cubelles i ha provocat que algunes persones travessin directament la barra de sorra. Aquesta ruta improvisada envaeix un espai protegit i coincideix amb zones de nidificació d’aus com el corriol camanegre.
Què va passar
La crescuda del Foix va superar els 200 metres cúbics per segon al tram inferior, segons la informació difosa després de l’episodi. La força de l’aigua va fer desaparèixer les passarel·les interiors de fusta i va malmetre la connexió situada prop de la desembocadura.
El 17 de juliol de 2025, només cinc dies després de la riuada, l’Ajuntament va situar la reconstrucció de la passarel·la entre les actuacions urgents. La visita tècnica amb l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Polítiques del Litoral havia de servir per coordinar la resposta i redefinir una infraestructura capaç de conviure millor amb les crescudes futures.
El setembre de 2025, el relat municipal era que l’Ajuntament redactaria els projectes del pont del Salze i de la passarel·la, que després necessitarien informes favorables de l’ACA i dels altres organismes implicats. També es va anunciar un futur conveni en què l’ACA aportaria el 85% i el municipi el 15% més l’IVA per a alguns dels projectes vinculats a la recuperació.
Però el març de 2026 la informació municipal va concretar una responsabilitat diferent: el projecte de la nova passarel·la depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, responsable de la infraestructura per la seva ubicació en l’àmbit marítim-terrestre. L’Ajuntament assegurava que el Ministeri veia favorablement una solució, però encara no podia confirmar quan s’executaria.
No és possible saber, amb la documentació pública localitzada, si aquest canvi respon a una redistribució formal de competències, a una autorització necessària del Ministeri o al fet que el MITECO hagi assumit també el finançament i l’execució. Aquesta baula administrativa encara no és pública.
Com seria la nova passarel·la?
L’única definició municipal localitzada és preliminar. La nova estructura es col·locaria aproximadament sobre el traçat anterior, però s’estudiava modificar-ne alguns elements i elevar-la lleugerament perquè l’aigua hi pogués passar millor per sota.
Un informe tècnic citat per Canal Blau indicava que només un dels fonaments de l’antic pas estava una mica afectat i que es podria aprofitar part de l’estructura anterior. Aquest és un indici tècnic rellevant, però no substitueix el projecte constructiu ni permet calcular-ne el cost o el termini.
No hem localitzat:
- el número d’expedient del MITECO o de l’Ajuntament;
- el projecte aprovat;
- el pressupost;
- els informes ambientals i sectorials;
- la licitació o adjudicació;
- una data prevista d’inici o finalització.
Les obres del passeig no demostren que la passarel·la estigui inclosa
El maig de 2026, el MITECO va iniciar una actuació al tram final del passeig Marítim per retirar paviment de la zona erosionada i adaptar l’espai a la dinàmica litoral. És una actuació relacionada territorialment amb els danys de la DANA, però la informació publicada no diu que inclogui la reconstrucció de la passarel·la.
Per tant, no es poden presentar les obres del passeig com a prova que el nou pas de vianants ja estigui contractat o en execució.
Què implica per a la ciutadania
Sense la passarel·la, el recorregut litoral queda interromput. El pas alternatiu per la sorra no és una solució: l’Ajuntament l’ha prohibit i ha reforçat el tancament per protegir la nidificació. La conseqüència és un conflicte entre mobilitat de vianants, pressió turística i conservació ambiental que només es resoldrà amb un itinerari ben dissenyat.
La nova passarel·la no hauria de limitar-se a reproduir la que es va endur l’aigua. Cal explicar quina crescuda podrà suportar, com evitarà obstruir el pas del riu, si serà accessible, com reduirà l’entrada de persones a les zones protegides i quin protocol s’aplicarà quan hi hagi alertes.
La pregunta oberta
La pregunta ja no és si Cubelles necessita recuperar la connexió. La pregunta és quina administració ha assumit formalment el projecte, en quina fase es troba i quan podrà tornar a utilitzar-se.
Mentre no es publiquin l’expedient, el projecte, el pressupost i el calendari, la situació continuarà sent aquesta: necessitat reconeguda, solució preliminar i execució sense data pública.
Una informació posterior de Canal Blau reforça aquesta conclusió: el Ministeri encara no hauria concretat el projecte de reparació malgrat les converses mantingudes. És una actualització periodística rellevant, però no substitueix una comunicació oficial del MITECO ni permet saber si existeix un expedient intern en tramitació.
—
Fonts, traçabilitat i versió
Fonts principals consultades per a aquest article:
- Ajuntament de Cubelles · Visita de l’ACA després de la DANA, 17/07/2025
- Ajuntament de Cubelles · Compromisos anunciats amb l’ACA, 12/09/2025
- Ajuntament de Cubelles · Nova passarel·la i actuacions del MITECO, 05/03/2026
- Ajuntament de Cubelles · Obres del MITECO al passeig, 22/05/2026
- Canal Blau · Estat dels fonaments de la passarel·la, 05/03/2026
Fitxa/registre: PLU-03 · Versió: v1.0 · Data de tall: 2026-09-15 · Estat: Investigació en curs · Sèrie: Pluvials i Inundacions de Cubelles (INV-PLU-001)
